dimarts, 7 de gener de 2014

Europa-Catalunya: 7 anys clau

Article publicat al diari ARA el dia 6 de gener de 2014 

2014-2020: set anys que seran claus pel futur d’Europa, també decisius per a Catalunya. Durant aquest període la Unió Europea desplegarà les polítiques més ambicioses que mai ha executat en matèria de competitivitat i innovació. La finalitat és consolidar una societat i una economia intensiva en coneixement i en valor afegit, que permeti la competitivitat europea al món i el manteniment del benestar social. Aquestes fites ja van ser fixades a l’anomenada Estratègia 2020 de la Unió Europea, que aposten per un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu. Si ho apliquem a la nostra realitat, es tracta d’una autèntica cruïlla històrica: promoure una Catalunya basada intensament en el coneixement i la innovació que generi, alhora, cohesió social. Transitar cap a aquest model pot semblar excessivament ambiciós, però no tenim alternativa. O de fet, si la tenim però crec que no és la que volem: un país perifèric de baix perfil, un capital humà poc qualificat i una economia basada en la mà d’obra barata i concentrada en sectors d’escàs valor afegit.

En l’àmbit europeu, aquesta ambiciosa estratègia es concreta principalment en el període 2014-2020 en tres grans programes: Horitzó 2020, Fons Estructurals i Erasmus+. El programa Horitzó 2020 és l’aposta de la Unió Europea per incentivar la recerca i la innovació. El programa destinarà uns 80 bilions d’EUR en set anys que, exercint de tractor del finançament privat, pretén fer un salt qualitatiu en l’impacte dels resultats de la recerca en l’economia. Per la seva banda, les polítiques de cohesió tenen un pressupost de prop de 400 bilions d’EUR pel període 2014-2020 per assolir els objectius esmentats: creixement i ocupació, lluita contra el canvi climàtic i la dependència energètica, i reducció de la pobresa i l'exclusió social. Específicament, els fons estructurals (FEDER, 140 bilions) s’adrecen,  d’una banda, a disminuir les diferències econòmiques i socials entre les regions europees, i de l’altra, a promoure economies regionals competitives i especialitzades. És en aquest sentit que la Comissió Europea ha impulsat l’”Estratègia Europea d’Especialització Intel·ligent” (RIS3) per tal de facilitar que les regions defineixin el seu pla d’estratègia d’especialització competitiva a partir del qual s’orientarien les inversions dels fons estructurals. Finalment, pel que fa al Programa Erasmus+, té per objectiu fomentar les capacitats i la ocupabilitat dels joves. Amb un pressupost de 14.7 bilions d’EUR pels set anys, Erasmus+ donarà oportunitats a més de 4 milions d’europeus per a estudiar, formar-se i realitzar pràctiques laborals a l’estranger, afavorint la cooperació entre el món de l’educació i el mercat laboral.



Les evidències ens mostren que els països són rics i competitius perquè, entre d’altres factors, inverteixen en recerca i innovació, i no pas a la inversa. La història recent també ens explica com en els països més desenvolupats l’educació i la recerca són polítiques estratègiques de llarg recorregut i considerades claus, sigui quin sigui el color polític del govern de torn.

Catalunya necessita imperiosament aprofitar al màxim les oportunitats que tots aquests programes europeus poden aportar, malgrat ser altament competitius.  El teixit empresarial català requereix fer aquest salt cap a la innovació i la creació de valor afegit en un escenari de competitivitat internacional, cosa gens senzilla donada la tipologia d’empreses micro, petites i mitjanes, i l’aposta encara minsa per l’R+D a l’empresa. Però també disposem d’actius gens menyspreables: en els darrers anys, les universitats públiques catalanes han estat les quartes de tota la Unió en captació de fons europeus del Programa Marc d’R+D: han passat de captar 94.9 milions d’EUR en el 6è Programa Marc a obtenir-ne 239.4 milion d’EUR en el 7è Programa Marc. I Catalunya és el cinquè país europeu en la captació de fons competitius de l’European Research Council. L’aliança empreses-universitats a Catalunya és més necessària que mai per transferir tot aquest coneixement a l’economia i convertir-lo en innovació i valor afegit. Un cop més, la comparativa amb el cas d’Israel ens indica el camí que hem de recórrer: Israel és capaç de crear 4.800 start-ups i Catalunya tan sols 250, quan les capacitats i la producció científiques són força similars.


Europa aposta decididament per la recerca, la innovació i el creixement en l’horitzó 2020. Per a Catalunya és una oportunitat històrica per sumar-se al tren dels països més avançats: no fer-ho ens pot dur a quedar relegats durant dècades.       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada