dimecres, 23 d’octubre de 2013

Catalunya ha d'innovar: quatre referents

Article publicat al diari ARA el dia 21 d'octubre de 2013

Els reptes que té plantejats Catalunya a nivell econòmic i social requereixen més que mai aproximacions compartides entre els seus diferents actors. Des de la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació volem contribuir a consolidar un model d’innovació que asseguri el desenvolupament econòmic i el progrés social. En aquesta línia, fa pocs dies es celebrà a Barcelona el Seminari Internacional “Coneixement i innovació”, on es van poder analitzar en profunditat quatre països o territoris on la innovació és intensiva i clau per a la competitivitat i el progrés: Massachusetts, Israel, Baden-Wurttemberg i el País Basc. Tots quatre casos aporten bones pràctiques i claus d’èxit que poden servir com a referents per a Catalunya. En voldria destacar aquells aspectes que em semblen més rellevants a l’hora de situar el focus en la construcció d’una política d’innovació al nostre país, una política absolutament necessària en un context de creixent globalització econòmica.

En primer lloc, la innovació en el territori s’ha de sustentar en una acció pública ferma i decidida, amb recursos suficients per promoure-la al si de les empreses i les organitzacions de tot tipus. A tall d’exemple, ressaltar que el País Basc destinà l’any 2011 el 2.1% del PIB en R+D (líder a l’Estat) entre aportacions públiques i de les empreses, i ha estat una constant com a política pública estratègica, més enllà dels diversos governs autonòmics. A Catalunya, la inversió en R+D va ser del 1.55% del PIB, i l’acció pública en matèria d’innovació ha estat erràtica i poc rellevant dins l’agenda política. El suport públic també s’ha d’orientar cap a mesures sistèmiques i orientades a reforçar els sectors prioritaris (clústers): un exemple paradigmàtic és el de  Massachusetts en l’entorn de les ciències de la vida i les indústries biotecnològiques, on empreses, institucions públiques i universitats treballen sota els mateixos paràmetres d’excel·lència i converteixen aquest estat en líder americà i mundial en biotecnologia i ciències mèdiques, amb un increment sostingut en la creació de llocs de treball.

En segon lloc, la innovació treballa en condicions òptimes quan té com a base un sistema de coneixement sòlid: sistema educatiu de qualitat, universitats de referència, centres i infraestructures de recerca, capital humà altament qualificat. En aquest àmbit, les capacitats de Catalunya a dia d’avui comencen a ser òptimes, disposant d’un capital de coneixement sòlid i competitiu internacionalment en diverses àrees del saber. Però aquestes condicions òptimes també fan referència a la formació professional de grau mig i superior, que esdevé un factor clau per alimentar els processos d’innovació a les empreses. El cas destacat és el de la formació dual dels Länder alemanys i de Baden-Wurttemberg en particular, com a pedra angular del sistema de formació professional indissociable de la innovació. Aquí, Catalunya té una tasca àrdua i crítica que no permet més pròrrogues.

En tercer lloc, cal afavorir en tot moment els instruments i les organitzacions que duen a terme la transferència de coneixements de les universitats a les empreses. Els ecosistemes d’innovació són complexos, aquí i arreu, i no es poden idear seqüències lineals ni receptes senzilles. D’aquí la importància dels instruments i les organitzacions que treballen en les interfases: per exemple, els centres tecnològics, els incentius fiscals o d’altra tipus, les oficines de transferència de tecnologia o de generació de patents i llicències.

Finalment, la innovació en un sentit ampli va més enllà de l’estricta innovació tecnològica. Per a que sigui possible, cal desenvolupar referents culturals (emprenedoria en un sentit ampli, capacitat d’assumir riscos) i un sistema educatiu que l’alimenti. En aquest context, la innovació organitzacional i la innovació social són àmbits de creixent rellevància, donats els reptes als que ens enfrontem com a societat. Els exemples més paradigmàtics aquí són el de Massachusetts i el d’Israel, on les societats viuen amb normalitat la capacitat d’emprenedoria i la generació de noves idees i negocis d’alt valor afegit, molt sovint provinents de les universitats. En el cas del País Basc, la innovació és en el relat del model de país, i es produeix una autèntica socialització del valor de la innovació.

Catalunya necessita enfortir les capacitats d'innovació en un sentit ampli, que incloguin l'educació i el coneixement com a factors crítics de competitivitat i de progrés social. Fer-ho possible és, malgrat totes les dificultats, a les nostres mans.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada