divendres, 21 de juny de 2013

Wert, direcció i llei equivocades

Article publicat al diari El Punt-AVUI el dia 21 de juny de 2013

S’ha escrit molt en les darreres setmanes sobre el projecte de Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) o Llei Wert. En aquest article no entraré a valorar un dels aspectes clau i més comentats, el de l’atac al sistema d’immersió lingüística de Catalunya. Intentaré només analitzar, des de la perspectiva de la política educativa, quins són al meu entendre alguns dels errors i de les mancances de la Llei, confrontant el projecte amb les necessitats del sistema educatiu i les tendències d’una educació  pel segle XXI.

En primer lloc, una vegada més ens allunyem dels països amb polítiques educatives avançades per l’obsessió reformista i reglamentista. Des de l’adveniment de la democràcia i incloent la LOMCE, Espanya ha vist néixer una nova llei educativa cada quatre anys i mig, una autèntica bogeria sense precedents al món occidental. Algunes de les lleis ni han pogut ser desplegades i menys encara avaluats els seus resultats i impactes. Contrastem aquest fet, per exemple, amb Finlàndia, on el sistema educatiu s’ha transformat mitjançant un procés sostingut i coherent que ha durat pràcticament 40 anys, amb grans unanimitats socials i entre la pròpia comunitat educativa. Per acabar-ho d’adobar, es tracta d’una Llei que neix sense consensos, amb tota la comunitat educativa i tot l’espectre polític en contra: una Llei, doncs, que de ben segur tindrà novament un curt recorregut.    

Pel que fa al finançament, la Llei també neix coixa per no dir totalment mutilada des de l’inici. La memòria econòmica del projecte fa una mena de brindis al sol quan deixa bona part del finançament de la reforma en mans dels fons europeus. Alhora, els fets són contundents: la despesa pública en educació va ser l’any 2010 a Espanya del 5% del PIB (i, atenció, a Catalunya del 4.1%) per sota de la mitjana del 5.4% dels països de la Unió Europea. Des de l’arribada del PP al govern, s’han retallat 5.212 milions d’EUR en educació: 487 el desembre de 2011, 663 menys en els pressupostos del 2012, 3.736 milions arrel del Reial Decret Llei 14/2012 de mesures de racionalització de la despesa pública en educació, i 326 milions menys en els pressupostos de 2013. 

Si atenem a la necessitat de fomentar l’autonomia educativa en tots els seus estadis  per poder adequar-se a necessitats i situacions molt diverses (tant pel que respecte a les comunitats autònomes com per exemple en la necessària autonomia dels centres docents) la proposta de la LOMCE també condueix a la direcció  contrària, malgrat que en el discurs es pretengui demostrar el contrari: currículums centralitzats per tot l’Estat, revàlides i avaluacions estatals, manca de concreció en l’autonomia dels centres. On queda la competència de la Generalitat en matèria educativa? Perquè no es vol respectar la Llei d’Educació de Catalunya? Les mesures curriculars tendeixen a reduir enormement l’autonomia dels centres educatius i del professorat, un cop més en contra de models educatius d’èxit on l’autonomia i la capacitat d’acció a nivell de centres i de territoris són peces cabdals.

Sens dubte, la professionalitat i la competència dels docents és un factor clau d’èxit de qualsevol sistema educatiu. En aquest terreny, la Llei Wert no aporta grans novetats, més enllà d’afegir complexitat i traves a la ja difícil feina d’ensenyar. Tot això sense tenir en compte que durant el curs 2011-2012 l’escola pública va reduir en 2.870 el nombre de docents per atendre a 116.272 alumnes més.    

Finalment, aspectes claus per l’educació del futur del nostres nens i joves, tals com la creativitat, la innovació, la flexibilitat o el treball cooperatiu són pràcticament bandejats de la norma, tot i que sí es tracta i es proposa encertadament aprofundir en la formació dual i en l’aprenentatge pràctic.

Com deia molt encertadament fa uns dies l’ex Conseller d’educació i universitats, Joan Manuel del Pozo, el ministre del conjunt mor a mans de l’ideòleg compulsiu d’una partUn seguit de raons que mereixen la desaprovació radical de la Llei i que no atenen adequadament els reptes de l’educació del present i del futur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada