dimarts, 19 de març de 2013

Nova societat, nova educació

Article publicat al diari La Vanguardia el dia 10 de març de 2013


Si planifiques per un any, sembra arròs;
Si planifiques per una dècada, planta arbres;
Si planifiques per una vida, educa a les persones
Guan Zhong, 720-645 a.C. 

Els canvis que experimenten les societats actuals ens obliguen a repensar les polítiques públiques i moltes de les pràctiques que històricament ens hem donat col·lectivament. L’economia, el món del treball, les relacions familiars i interpersonals estan sofrint canvis notables. Una nova societat de la informació i del coneixement emergeix amb força. En aquest context, les polítiques educatives es troben en un moment crític, i de ben segur en els propers anys caldrà repensar part dels fonaments i de les pràctiques professionals de l’ofici d’ensenyar i de la condició humana d’aprendre i formar-se. D’entrada, la nova societat del coneixement ens duu inexorablement a la formació al llarg de la vida. Formar-se ja no es restringeix a una etapa de la nostra vida, sinó que es converteix en una tasca permanent en totes les seves vessants: la vital, la professional, la familiar. Lligat al paradigma de la societat del coneixement trobem també la necessitat d’elevar les capacitats individuals i col·lectives per mantenir societats cultes, emprenedores, socialment de progrés i econòmicament competitives. Alhora, però, la situació de canvi accelerat conviu amb problemes històrics i en alguns casos estructurals. A Catalunya i a Espanya, per exemple, la persistència d’un fracàs escolar molt elevat que llasta la societat i l’economia, tal com ens demostra un estudi recent de la CECOT i FPIIC.

Una aportació recent a aquest debat ha estat la Comunicació de la Comissió Europea “Un nou concepte d’educació: invertir en les competències per assolir millors resultats socioeconòmics”.  El document de la Comissió parteix de la premissa de que la inversió en educació i formació és fonamental per impulsar el creixement i la competitivitat a Europa. A llarg termini poden generar innovació i creixement, estimular la societat del coneixement al continent i configurar el futur mercat de treball. Es reconeix explícitament que els sistemes educatius dels països europeus pateixen carències significatives, sobretot a l’hora d’incardinar-se adequadament amb el món  del treball i l’ocupabilitat. A Europa, s’estima que per a l’any 2020 els llocs de treball que exigeixen un alt nivell de qualificació augmenti un 20%. Al mateix temps, la taxa d’atur juvenil a Europa és del 23% (més del 50% a Espanya!), i alhora s’estima que hi ha més de dos milions de llocs de treball que no es poden cobrir. Més enllà de l’àmbit del treball, l’educació inclou també objectius tant rellevants com la ciutadania activa, el desenvolupament personal i el benestar col·lectiu.

Per fer front a tots aquests reptes, la Comissió aposta per una veritable estratègia europea i de cada un dels estats membres per l’educació i la formació, una estratègia anomenada Rethinking education. Les mesures principals que es proposen són les següents: a) millorar les aptituds fonamentals i bàsiques per a tothom (lectoescriptura, matemàtiques i ciències, principals aptituds avaluades a PISA);  b) aprofundir en les aptituds transversals i bàsiques (iniciativa, pensament crític, treball col·laboratiu, aptituds per a l’emprenedoria); c) estendre l’aprenentatge d’idiomes; d) millorar la formació i augmentar la demanda de la formació qualificada en tecnologia i ciència, que seguiran tenint una alta demanda laboral; e) fomentar les aptituds professionals i l’aprenentatge continu al lloc de treball (especialment sistemes de formació dual escola-empresa que han tingut una bona trajectòria a països com Alemanya).

Per fer possible tota aquesta estratègia per l’educació, els instruments que es puguin emprar també són molt rellevants. La Comissió destaca especialment l’aprofitar al màxim el potencial de les TIC i els recursos educatius oberts per a l’aprenentatge, el donar suport als mestres i professors com a agents clau del sistema, la millora dels resultats de l’aprenentatge, la seva avaluació i el seu reconeixement o l’augment de la inversió en educació i formació per promoure la productivitat i el creixement econòmic, així com la millora de l’eficiència de la inversió.  

A Espanya i Catalunya, els reptes més importants són com s’ha dit la reducció del fracàs escolar (26.5%, el doble que la mitjana europea), la millora de les aptituds bàsiques, l’aprenentatge d’idiomes (26.7% d’estudiants amb títol B1 d’idioma estranger a l’acabar la secundària, enfront el 43.5% de mitjana europea), la major i millor interrelació formació-lloc de treball (formació professional, formació dual), i una inversió pública creixent en educació (5.01% del PIB enfront 5.41% de mitjana europea), tot plegat en un context institucional estable. Conduir adequadament aquests factors ens haurien de permetre fer aquesta aposta estratègica com a país, i ajudar a construir una societat de progrés per a les noves generacions. 
              

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada