dilluns, 7 de novembre de 2011

Desfent tòpics

Article publicat al diari La Vanguardia el dia 3 de novembre de 2011

La Catalunya del futur serà, en bona part, el que siguin les seves universitats. Aquesta va ser la frase que va reiterar un cop més el Ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, en la presentació fa pocs dies a La Pedrera de l’estudi Impactes de les universitats públiques catalanes a la societat. Si com creiem, doncs, aquesta és la diagnosi, cal que ens plantegem quina contribució fan les universitats al desenvolupament social, econòmic i cultural de Catalunya. L’estudi duu a terme una anàlisi extensa sobre els impactes de les vuit universitats públiques catalanes a la societat i a l’economia. En l’àmbit europeu, tan sols la Gran Bretanya ha dut a terme estudis d’un abast similar. En aquest sentit, el llibre aporta una gran quantitat de dades i estadístiques que ajuden a desfer tòpics recurrents. Per manca d’espai en el present article, em referiré molt breument a quatre aspectes o tòpics que l’estudi contradiu.

Tòpic 1) La universitat catalana no forma adequadament els estudiants. Les dades demostren que la taxa d’ocupació dels graduats universitaris és del 80%, trenta punts percentuals per sobre del total de la població, i el 73% dels titulats afirma sentir-se satisfet amb els estudis realitzats i diu que repetiria carrera;

Tòpic 2) No som un país amb una recerca científica sòlida i amb impacte internacional. Les universitats públiques catalanes mostren un impacte científic d’un 34% per sobre de la mitjana mundial, per davant de països com Alemanya, França i Finlàndia i a les portes del grup mundial capdavanter; les universitats catalanes són les quartes d’Europa en captació de fons europeus de recerca altament competitius.

Tòpic 3) La universitat catalana és ineficient. Cada professor universitari català produeix al voltant d’un 50% d’articles científics més del que ho fa de mitjana un homòleg seu de la resta de l’Estat. I això tenint en compte que la inversió pública en educació superior a Catalunya (1.09 del PIB) està encara per sota de la mitjana de l’Estat (1.15%) i lluny de països com els Països Baixos (1.48%) o Suècia (1.57%).

Tòpic 4) La universitat pública és una despesa, no pas una inversió. Per cada euro invertit en educació superior a Catalunya, se’n repercuteixen 1.88 a l’economia del país.

Necessitem millorar? Per descomptat. Però a Catalunya partim d’una base sòlida i d’unes universitats que volen liderar el progrés social, econòmic i cultural. Apostem-hi.

Josep M. Vilalta
Secretari Executiu, Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada